La Nit de Nadal

Anna és una xiqueta de 11 anys, estudia 6é de primària, i viu en un poble menut que es diu Loret.

Anna és alta com un pi i esvelta. Té la cara redoneta com un gira-sol i quasi sempre té les galtes rogetes, com si tinguera vergonya d'algunes persones . Té el cabell llarg, castany i brillant i sovint porta una coleta alta. Els seus ulls destaquen a la cara perquè són grans , i d'un color blau-verdós com la mar. El seu nas es xatet i la boca mitjana i de llavis fins.

És una xiqueta molt simpàtica i divertida i amiga dels seus amics.

Anna esta decorant la seua casa amb tires llargues i llums de colorins i en les lampades fica algunes boles que han sobrat, quan ha decorat l’avet.

Tot açò ho fa perquè aquesta nit és una nit especial, és “La Nit de Nadal’’, i vol que la casa estiga superxula.

Però cap a mitjan vesprada la mare d'Anna, Isabel, ha telefonat a casa i ha dit:

-Anna, ho senc molt però ha sorgit un problema en el treball i esta nit no sé si estaré per a sopar.

-Però jo….havia decorat la casa per a esta nit, volia que ho passàrem juntes i passar-ho bé- ha contestat la filla desconcertada.

-Filla no m’ho faces més difícil per favor. Jo també voldria estar a casa però de vegades no pot ser... Ah! i dues coses més: el sopar està al forn i no m’esperes desperta, val? Adéu, filla. Et vull!

Anna en penjar el telefon s’ha quedat sense paraules i molt decebuda. Però prompte ha reaccionat. En lloc de quedar-se quieta i esperar com la tristesa s'apoderava d’ella, s’ha vestit com una secretària, s’ha replegat el cabell amb una cola alta, ha agafat la seua bici i ha anat al lloc on treballa la mare.

Llavors, en veure-la la mare, ha dit molt sorpresa:

-Anna, què fas ací?

-Mare he vingut per ajudar-te i acabar prompte. No podem perdre el sopar: ni les gambes salades ni les de la planxa, ni tampoc les ostres i les clotxines- respon la filla, segura de que acabarien a temps.

-Ah, bé està, doncs a fer feina! – afig Isabel, però no molt segura.

I cap a les 22:15h han acabat del treball, i de camí cap a casa ha comentat la mare:

-Anna gràcies per haver-me ajudat. Potser no feia falta...

-Si que feia falta mare, no anava jo a deixar-te sola treballant, no?-

-Doncs sí que feia falta una ajudeta, sí.. , gracies Anna- afig Isabel amb un gran somriure.

-De res!- respon Anna molt satisfeta del que havia fet.

I finalment mare i filla van celebrar juntes ‘’La Nit de Nadal’’ molt contentes.

CONTE CONTAT, ESTE CONTE S’HA ACABAT! 