El Conte Sambori 2011

L'Alumnat de 6é de primària ha participat en el concurs literari  Conte Sambori.
Tots han demostrat molt d'esforç i  il·lusió per veure el seu conte acabat.
Els xiquets i xiquets han fet un gran treball amb les il·lustracions, la literatura...
El resultat ha sigut fantàstic!
Els contes el·laborats són:

• Conilàndia, d'Àngela Garcia Villa.
• El somni de Marc Antoni, de Javier Veses Ros.
• Un promblema al poble de Sam, de Yeray Sanchís Minguez.
• Un món ple de música, de Silvia Sancho Pons.
• Un succés al barranc del Llop, d'Inés Garcia Monfort.
• La llimera dolça, de Carla Sanchís Sancho.
• La falda ballarina, d'Alba Cerdà Marín.
• Les botes màgiques, de Davinia Pons Vicent.
• La colla de Guillem, de Carlos Àlos Carrillo.

I el conte sel·leccionat per a la fase de la comarca és el de Javier López Estarlich: La rebel·lió dels joguets. 

El dia de la Pau

La setmana passada vam celebrar el dia de la Pau.

Preparàrem un mural amb el lema CONSTRUIM LA PAU SEMBRANT ACTITUDS POSITIVES DIA A DIA.

Cada actitud l’hem escrit dins d’una colometa de la Pau:

amistat	responsabilitat	cooperació	convivència	bon sentit
solidaritat	unió	alegria	no-violència	compassió
fraternitat	llibertat	respecte	diàleg	calma
concòrdia	ajuda	harmonia	il·lusió	amor

En primer lloc l’alumnat i el professorat vàrem donar material escolar per als xiquets i xiquetes del Sàhara, dins d’una campanya solidaria en favor del poble saharaui.

A continuació l’alumnat de primària va cantar una cançó en favor de la pau. “We are the world”.

Tot seguit els xiquets de primer i segon van llegir una poesia sobre la pau.

També els xiquets de tercer llegiren una poesia.

L’alumnat de quart va llegir un conte...

Finalment l’alumnat i el professorat van ballar una dansa “La vida és bella”

Les famílies de l’alumnat ens van acompanyar eixa vesprada i van participar en la celebració.

La Nit de Nadal

Anna és una xiqueta de 11 anys, estudia 6é de primària, i viu en un poble menut que es diu Loret.

Anna és alta com un pi i esvelta. Té la cara redoneta com un gira-sol i quasi sempre té les galtes rogetes, com si tinguera vergonya d'algunes persones . Té el cabell llarg, castany i brillant i sovint porta una coleta alta. Els seus ulls destaquen a la cara perquè són grans , i d'un color blau-verdós com la mar. El seu nas es xatet i la boca mitjana i de llavis fins.

És una xiqueta molt simpàtica i divertida i amiga dels seus amics.

Anna esta decorant la seua casa amb tires llargues i llums de colorins i en les lampades fica algunes boles que han sobrat, quan ha decorat l’avet.

Tot açò ho fa perquè aquesta nit és una nit especial, és “La Nit de Nadal’’, i vol que la casa estiga superxula.

Però cap a mitjan vesprada la mare d'Anna, Isabel, ha telefonat a casa i ha dit:

-Anna, ho senc molt però ha sorgit un problema en el treball i esta nit no sé si estaré per a sopar.

-Però jo….havia decorat la casa per a esta nit, volia que ho passàrem juntes i passar-ho bé- ha contestat la filla desconcertada.

-Filla no m’ho faces més difícil per favor. Jo també voldria estar a casa però de vegades no pot ser... Ah! i dues coses més: el sopar està al forn i no m’esperes desperta, val? Adéu, filla. Et vull!

Anna en penjar el telefon s’ha quedat sense paraules i molt decebuda. Però prompte ha reaccionat. En lloc de quedar-se quieta i esperar com la tristesa s'apoderava d’ella, s’ha vestit com una secretària, s’ha replegat el cabell amb una cola alta, ha agafat la seua bici i ha anat al lloc on treballa la mare.

Llavors, en veure-la la mare, ha dit molt sorpresa:

-Anna, què fas ací?

-Mare he vingut per ajudar-te i acabar prompte. No podem perdre el sopar: ni les gambes salades ni les de la planxa, ni tampoc les ostres i les clotxines- respon la filla, segura de que acabarien a temps.

-Ah, bé està, doncs a fer feina! – afig Isabel, però no molt segura.

I cap a les 22:15h han acabat del treball, i de camí cap a casa ha comentat la mare:

-Anna gràcies per haver-me ajudat. Potser no feia falta...

-Si que feia falta mare, no anava jo a deixar-te sola treballant, no?-

-Doncs sí que feia falta una ajudeta, sí.. , gracies Anna- afig Isabel amb un gran somriure.

-De res!- respon Anna molt satisfeta del que havia fet.

I finalment mare i filla van celebrar juntes ‘’La Nit de Nadal’’ molt contentes.

CONTE CONTAT, ESTE CONTE S’HA ACABAT! 